L'Orlando

l’Orlando

Potser és el primer cop que
el veig feliç, tot i que sempre
l’he vist content.
Des que va rescatar-la
de les urpes d’un proxeneta,
la base d’operacions del qual
és a Internet, quan passeja
amb aquella noia —que gairebé
té vint anys menys que ell—
per Gran de Gràcia se’l nota feliç;
és més, a hores d’ara: feliç i content.

La història en explicar-me-la
vaig trobar-la inversemblant,
però ara que conec la protagonista
me’n faig creus com aquella noia
—més aviat bledeta— l’haguessin
pogut prostituir un pare descuidat
i un internauta macarró;
vés per on potser n’era aquest el motiu.

Ell que no és un sant en cap aspecte
ara se’l veu feliç.
Quan passegen agafats del bracet
pel carrer Gran, ella s’assembla
a qualsevol noia jove de la barriada
i penso ¿com és que allò que va viure
no li ha deixat cap senyal aparent?
És l’Orlando un hàbil restaurador d’ànimes?
O bé un sant Jordi grassonet i tossut
que lluita aferrissadament contra la perversitat?
No sé si a ella li ha quedat cap marca
ell però, en va ple; ple d’aquelles esgarrinxades indelebles
que entreveus a qui de tant en tant tasta la felicitat.