Al cel (un oratori per a Jacint Verdaguer)

Ahir 29 d'octubre era Sant Narcís. Justament ahir vaig anar a veure amb el meu col·lega en Jordiet Al cel (un oratori per a Jacint Verdaguer) de Narcís Comadira a l'Espai Lliure del Teatre Lliure. En Narcís també hi era, no obstant això no vaig tenir la valentia d'acostar-m'hi i felicitar-lo. Què puc dir-vos sobre l'espectacle i el text sense que em traeixi l'emoció? Sense que se'm juxtaposin els dos poetes i m'enlairin al cel d'una llengua vibrant, decidida, útil i exuberant? Què cony puc dir-vos si no agrair-los a tots dos aquesta capacitat de versificar, és a dir d'administrar sàviament el remei del llenguatge, aquest remei que gentilment tots dos em lliuren sense recepta, sense data de caducitat, i que en format de llibre surt a preus irrisoris? Pobres de nosaltres el dia que el mal govern (muyra) se n'adonin que la poesia dita és tan útil com un mòbil, un router o qualsevol del joguets amb què ens tenen entretinguts. Què puc dir-vos si no és retocar en Guerau de Liost i bramar: Apoteòsic, d'enroscades trompes/soni l'esclat i aquí canviar imperial per popular. Potser sí que en Celaya l'endevinava quan deia: la poesía es una arma cargada de futuro.

Viatge a Montserrat

De l’últim disc de Quimi Portet Viatge a Montserrat (tot ell interessant) aquesta cançó la trobo d’allò més completa, ja que penso que és oportuna, ferotgement crítica i d’una vigència que esgarrifa. Homes i dones del cap dret més que una cançó és com un romanceret que estic segur que firmaria mossèn Cinto —el mossèn Cinto lluitador deslliurat ja de la gàbia d’or que el marquès li tenia parada a la Rambla— si actualment visqués. Diria que és el text més verdaguerià de Quimi Portet, la qual cosa no deu de ser casual ja que tots dos són de la Plana. Aconseguir una lletra en aparença senzilla, entenedora i que en fa un escàner del moment que viu el país, és un mèrit comparable a la cançó que va escriure Bob Dylan en plena crisi dels míssils A Hard Rain’s A-gonna Fall. Sense voler ser llagoter la trajectòria de Quimi Portet com a cantautor és tan sòlida com els contraforts de les Guilleries, la qual cosa és un regal per a la intel•ligència en un moment en què el país va camí de convertir-se en un immens plató telecinco.