Baldufa (der Kreisel)

[1371; d'origen incert; tenint en compte els altres sentits del mot i els derivats, sembla que cal partir de la idea de cosa que dóna voltes, que s'infla o és falsa, relacionada versemblantment amb el mot balda]

f 1 1 JOCS Joguina de fusta en forma de pera, acabada en una punta de ferro, que hom fa giravoltar sobre aquesta punta imprimint-li un ràpid moviment de rotació mitjançant un cordill prèviament enrotllat en la part cònica i que es desenrotlla tenint-lo subjecte per un cap i llançant la baldufa contra el sòl.

Gran Diccionari de la Llengua Catalana

Còpia de la carta enviada a la Torneria Mecànica de Fusta Can Cels de Sant Pere de Torelló:

Can Cels

Sr. Manel Coromina i Serrallonga

C. Badrena, 21

08572 Sant Pere de Torelló

Senyor,

Sóc un nen gran que fa dies observava com uns nens de la barriada de Can Vidalet (entre Hospitalet de Llobregat i Esplugues) jugaven amb una baldufa. Sense nostàlgia però, notava, en mirar-los, com l’enveja m’envaïa i no vaig poder-me estar de preguntar-los on l’havien comprada; el més gran i el que la feia girar amb més habilitat va contestar-me “en los chinos”. Tot seguit vaig dirigir-me a la botiga amb la intenció de comprar-me’n una per experimentar novament si era capaç de fer-la ballar. L’home va dir-me que no en tenia cap i en preguntar-li si en tindria més endavant, no sé sí em va entendre, però vaig deduir que no.

Bé, cada cop que per motius d’estudi passava per la barriada veia més canalla que hi jugaven i que tornaven a fer les virgueries d’un bon baldufer: posar-se-la a la mà, desplaçar-la amb el cordill, fer-la girar dins d’un cercle, és a dir veia com es recuperaven les habilitats del joc i, com el joc, com quan era petit, es posava de moda.

L’altre dia en el Parc de Can Vidalet un pare jove ensinistrava al seu fillet i vaig preguntar-li en quin lloc l’havia comprada, va indicar-me que molt aprop d’allí hi havia un basar que en venien. Ràpidament m’hi vaig adreçar i efectivament un xinès amable i rodanxó tenia sobre el taulell una panera, com si fossin ous, plena de baldufes, n’hi vaig comprar dues i vaig pensar que es veien molt ben fetes per ser de fabricació oriental, també em va sorprendre que en l’envàs hi poses baldufa, vaig pensar… mira que en són d’espavilats aquests xinesos.

Però en mirar-me amb mes atenció l’envàs vaig adonar-me que no tan sols no estava fabricada en un país dels dits emergents, sinó a Sant Pere de Torelló, és a dir la baldufa era catalana, de pagès de “Can Cels” i com la ben plantada tenia unes formes suggerents i ben arrodonides, és a dir estava ben parida. Bé, al marge d’aquesta conya voldria felicitar-vos per mantenir viva la paraula baldufa i demanar-vos que si fabriqueu altres joguines de fusta, estris de cuina etc. si no us és cap molèstia m’envieu un catàleg (o una adreça web) per poder fer-vos, encara que modestament, una bona propaganda dels vostres articles.

Atentament,

Barcelona, 6 de juny de 2008